-El 1640, durant la revolta contra Felip IV es realitzà la primera fortificació a la muntanya de Montjuïc. El 1694 es va convertir el fortí, en un castell.
•1960 el castell es va mantenir com a presó militar.
•Després de tres anys d'obres per a condicionar-lo com Museu de l'Exèrcit, el 24 de juny de 1963 Franco va presidir la seva inauguració.
•El dia 20 d'abril del 2009 va començar a funcionar el Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc.
El monestir de Sant Pere, es va fundar l'any 977 pel comte de Besalú Miró Bonfill.
El papa Benet VII, va permetre al monestir el privilegi de poder escollir l’abat, dos anys més tard.
La seva consagració es va fer l'any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro.
La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma.
La seva decadència començà al segle XV per la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Al 1592, Felip II va protegir al monestir, van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
Durant la guerra civil espanyola de 1936, va patir un incendi on va perdre el mobiliari, algunes de les pintures del segle XVIII i algunes escultures.
ACTUALITAT:
Actualment el monestir de SantPere, es conserva molt bé, i s’utilitza com a església. Està situat en una de les places principals del poble.
També és un dels millors llocs turístics del poble.
És un edifici més alt que ample, que en les esglèsies serveix per colocar les campanes i en els castell per tenir millor vista i per adornar.
Claustre:
És un espai arquitectònic al costat i contigu a una catedral, abadia o altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa un pati, hort o jardí.
lElement arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
lLa base de la columna romànica és de tipus Àtic. El fust, no té diferents seccions en els extrems, és completament cilíndrica, el capitell sol ser figurat o de motiu vegetal.
Les portes, eren l’entrada principal a qualsevol monument romànic.
Sempre estaven decorades, amb diferents motius, arcs de mig punt, figures esculpides de Crist...
La portalada es la porta, la entrada al temple. Per sobre de tot és la frontera entre l’exterior, el món, i l’interior, el lloc d’oració i contemplació. És el lloc obligat de pas per accedir al interior del temple. Es habitual que hi hagi varies entrades, que estaran al oest en la façana principal; o al est, en la façana meridional.
a.)timpà
b.)llinda
c.)arquivoltes
d.)mainei
e.)muntant
f.)porta
g.) maineis en forma d’ones
La part del semicercle cap a dalt, és el cel; i cap a baix, és la terra. Les diferents parts són:
a)On es troba la figura de Crist, també anomenat timpà.
b)La llinda, és la part que es situa sota el timpà, i va de punta a punt de la porta. Normalment, allà s’hi esculpeixen escenes bíbliques.
c)Les arquivoltes, un conjunt de motllures concèntriques, que estan sobre les columnes.
d) Les columnes que aguanten la portalada, situades a banda i banda de la porta. Normalment decorades amb uns capitells, amb diversos motius, vegetals, animals...
e)Els cimacis, és la unió de les arquivoltes a les columnes.
Són unes peces sortides, quadrangulars, situades sobre
els capitells.
f)Entrada al temple.
g)A vegades, a banda i banda de les portalades, hi trobem
escultures de escenes bíbliques. (en aquesta imatge, no
El sostre acostuma a ser de volta de canó.Algunes vegades solen ser encavallades de fusta.
L'arc de mig punt o arc rodó és el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre. La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'Arquitectura romana i l'art romànic.
Tenien parets gruixudes amb espitlleres, que eren finestres petites i normalment a l’est, l’oest o al sud tapades amb alabastre. I també hi podien posar ulls de bou, finestres petites i rodones.
En els murs, hi pintaven escenes, normalment religioses.
