-El 1640, durant la revolta contra Felip IV es realitzà la primera fortificació a la muntanya de Montjuïc. El 1694 es va convertir el fortí, en un castell.
•1960 el castell es va mantenir com a presó militar.
•Després de tres anys d'obres per a condicionar-lo com Museu de l'Exèrcit, el 24 de juny de 1963 Franco va presidir la seva inauguració.
•El dia 20 d'abril del 2009 va començar a funcionar el Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc.
El monestir de Sant Pere, es va fundar l'any 977 pel comte de Besalú Miró Bonfill.
El papa Benet VII, va permetre al monestir el privilegi de poder escollir l’abat, dos anys més tard.
La seva consagració es va fer l'any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro.
La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma.
La seva decadència començà al segle XV per la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Al 1592, Felip II va protegir al monestir, van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
Durant la guerra civil espanyola de 1936, va patir un incendi on va perdre el mobiliari, algunes de les pintures del segle XVIII i algunes escultures.
ACTUALITAT:
Actualment el monestir de SantPere, es conserva molt bé, i s’utilitza com a església. Està situat en una de les places principals del poble.
També és un dels millors llocs turístics del poble.
És un edifici més alt que ample, que en les esglèsies serveix per colocar les campanes i en els castell per tenir millor vista i per adornar.
Claustre:
És un espai arquitectònic al costat i contigu a una catedral, abadia o altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa un pati, hort o jardí.
lElement arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
lLa base de la columna romànica és de tipus Àtic. El fust, no té diferents seccions en els extrems, és completament cilíndrica, el capitell sol ser figurat o de motiu vegetal.
Les portes, eren l’entrada principal a qualsevol monument romànic.
Sempre estaven decorades, amb diferents motius, arcs de mig punt, figures esculpides de Crist...
La portalada es la porta, la entrada al temple. Per sobre de tot és la frontera entre l’exterior, el món, i l’interior, el lloc d’oració i contemplació. És el lloc obligat de pas per accedir al interior del temple. Es habitual que hi hagi varies entrades, que estaran al oest en la façana principal; o al est, en la façana meridional.
a.)timpà
b.)llinda
c.)arquivoltes
d.)mainei
e.)muntant
f.)porta
g.) maineis en forma d’ones
La part del semicercle cap a dalt, és el cel; i cap a baix, és la terra. Les diferents parts són:
a)On es troba la figura de Crist, també anomenat timpà.
b)La llinda, és la part que es situa sota el timpà, i va de punta a punt de la porta. Normalment, allà s’hi esculpeixen escenes bíbliques.
c)Les arquivoltes, un conjunt de motllures concèntriques, que estan sobre les columnes.
d) Les columnes que aguanten la portalada, situades a banda i banda de la porta. Normalment decorades amb uns capitells, amb diversos motius, vegetals, animals...
e)Els cimacis, és la unió de les arquivoltes a les columnes.
Són unes peces sortides, quadrangulars, situades sobre
els capitells.
f)Entrada al temple.
g)A vegades, a banda i banda de les portalades, hi trobem
escultures de escenes bíbliques. (en aquesta imatge, no
El sostre acostuma a ser de volta de canó.Algunes vegades solen ser encavallades de fusta.
L'arc de mig punt o arc rodó és el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre. La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'Arquitectura romana i l'art romànic.
Tenien parets gruixudes amb espitlleres, que eren finestres petites i normalment a l’est, l’oest o al sud tapades amb alabastre. I també hi podien posar ulls de bou, finestres petites i rodones.
En els murs, hi pintaven escenes, normalment religioses.
Plantes de saló o basilicals. Aquesta planta està relacionada amb antics edificis públics romans i sobretot, per les primeres esglésies paleocristianes i preromàniques.
Bloc de pedra llaurat com un paral·lelepípede). Freqüentment aquests carreus eren marcats pels picapedrers amb marques per al seu posterior cobrament.
l“Sillarejo”
Pedra més petita, de pitjor llaurat i ajustament, realitzada amb martell devastant directament la pedra bruta, però sense polir les cares.
l“Mampuesto”:
Pedra no llaurada o de llaurat tosc. freqüentment s’usava el "calicanto" a força de maçoneria aglutinada amb argamassa (morter de calç, sorra i aigua).
lAltres materials
Altres materials usats van ser el maó (sobretot a Espanya), la fusta (per a cobertes de temples no voltats), la pissarra i el fang cuit (teules de teulades).
Las iglesias románicas, construcciones religiosas pertenecientes a los siglos XI y XII, representan uno de los patrimonios artísticos más importantes en toda Europa.
§Catedrals:
Tot el edifici romànic ve definit per el tipus de planta que s’utilitza, que majoritàriament és la planta de creu llatina o la planta del pelegrinatge.
§Monestirs amb claustres:
Un monestir és un tipus d’edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.
§Edificis civils:
Castells i fortaleses:
Els castells són unes fortaleses que es van construir per impressionar, era la casa d’un poderós senyor de la guerra i des d’ell es governava la terra circumdant.
La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
Quan apareix el terme romànic?
Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa, després de la descomposició
de l’Imperi Carolingi, l’estil artístic anomenat romànic.
El castell de Montsoriu, es troba a Arbúcies, actualment en el Parc Natural del Montseny, sobre un turó de 650 metres d’alçada.
HISTÒRIA
Es té informació des del 1002, on donà les terres al monestir de Sant Cugat del Vallès.
El 1033, es va celebrar el casament d’Ermessenda de Montsoriu, i Guerau I de Cabrera.
Els senyors del castell, van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca.
Va ser residència des vescomtes de Cabrera.
Entre el 1566 i el 1674, la família Cabrera es veu obligada, per culpa dels deutes, donar els seus bens a Francesc I de Montcada.
Durant els següents anys,el castell pertany a diferents famílies, fins al 1757 que pertany als ducs de Midaceli.
Va ser ocupat per tropes franceses, amb la Guerra del Francès, del 1808 al 1814.
Amb la Primera Guerra Carlina, 1843-1840, el van ocupar els militars.
És propietat del consell Comarcal de la Selva, des del 1998.
PARTS QUE TÉ O TENIA:
Format per 3 recintes envoltats per muralles.
La part més antiga, és la torre de l’homenatge.
També té una petita capella preromànica.
Al segle XIII es va ampliar, amb un pati d’armes, una torre i una fossa, i també s’hi va fer un nou emmurallament.
Al segle XIV, quant els Cabrera vivien en el castell, van fer construir una cuina, un menjador, i nous paviments per recollir l’aigua.
D’aquest mateix segle, s’aprecia una ‘’sala gòtica’’, de 100 m², on s’han trobat les restes d’una llar de foc i dos finestrals d’estil gòtic.El pati d’armes, més tard es va convertir en zona residencial.Al segle XIII, es va fer construir, un finestral gòtic conegut com ‘’el mirador de la comtessa.
Ara fa uns anys, va estar restaurat per l’associació els Amics dels Castells, fundada l’any 1993.
En els castells de l’edat mitjana, moltes poques vegades hi havia pau.
Els assetjadors, a vegades subornaven a gent dels castells per obrir les portes.
Sovint, feien una doble porta, i darrera de la segona practicaven els tirs amb arc.
Quan no hi havia guerres, molts es dedicaven a fer les municions d’armes.
El trabuquet, era una màquina de setge que llençava projectils, a grans alçades, i podien sobrepassar la muralla. No només es llançaven pedres, també animals morts i fins i tot caps. Les ballestes eren armes que travessaven les armadures.
