jueves, 24 de febrero de 2011

LA ESCULTURA GÒTICA

CARACTERÍSTIQUES:

-les figures estan de peu
-el nen en braços de la mare
-s’utilitzen colors policromats
-tenen vestits amb volum
-tenen molt naturalisme
-Apareixen tot tipus de temes de Maria,
los sants, el judici final.
-La gran majoria fetes de pedra
-expresen sentiments
-el color més utilitzat era l’or
-són més humanes

miércoles, 23 de febrero de 2011


Parts d'un monestir:

-Església: És l'edifici principal. L’absis, era la primera part que es construïa, i tenia una fàcil comunicació amb les cel·les dels monjos a través del claustre.

-Claustre: Estava construït generalment al costat de la nau sud de l'església, però hi ha claustres que estan al costat de la nau nord. L'església tenia una porta d'accés al claustre. Aquí era on els monjos hi tenien habitacions per viure.

-Bòvedes, cobertes, arcs i columnes:L’ideal dels constructors era envoltar tots els espais amb volta pètria de canó, encara que no sempre era possible molts pocs monuments van aconseguir cobrir totes les seves zones amb bòvedes, cobrien l’absis amb bòvedes, i els altres llocs amb fusta. Els arcs més utilitzats, eren els de ferradura, o de mig punt.Les columnes generalment eren romanes; normalment reutilitzades d’altres edificis.

-Biblioteca: Era on els monjos copiaven manuscrits i llibres antics.

-Sala Capitular:Era el lloc de reunió de la comunitat, on se llegien els capítols de la regla de l’ordre i on l’abat organitzava las diferents feines.

Qui vivia als castells?

en els castells hi vivia molta gent:

rei:Vivien en els castells amb les categories més altes

nobles:Vivien en els castells, i eren propietaris d’algunes terres

senyors feudals:També en els castells, i com els nobles, eren propietaris d’algunes terres

cavallers:Vivien en els castells, i els defensaven i anaven a les guerres que hi havia

serfs:Vivien en les parts fredes i humides dels castells, i eren esclaus dels reis

escrivans:Eren molt importants, perquè gràcies a ells hi havia llibres escrits a mà, i  vivien en habitacions dels castells.

doctor:Els doctors vivien en els castells per curar i mirar si la gent que hi vivia no estava malalta

musics:Acompanyaven tots els àpats, generalment entre plat i plat, per això vivien en els castells

bufó:Eren actors que divertien als senyors i a la seva família, amb cançons i bromes






Parts d'un castell

AQUESTA IMATGE ÉS D'UN CASTELL, AMB LES SEVES PARTS:
ARA OS MOSTRAREM ALGUNES DE LES PARTS MÉS IMPORTANTS:

MURALLA:


TORRES(torre de l'homenatge):

FOSA:

PONT LLEVADIS:

CAPELLA:

POU:

PATI D'ARMES:

PATI PRINCIPAL:

ESCALA D'ESPIRAL:

EDIFICI PRINCIPAL:

ADARVE COBERT:

els diferents tipus de monestirs de l'edat mitjana

ž Cister: La Regla de Sant Benet prescriu un tipus de vida monàstica marcat per la celebració de l'ofici diví i el treball i l'estudi, i que era imprudent deixar gaire moments lliures. La congregació de Cluny, l'any 919 o 920, molt rigorosa al començament, havia degenerat amb el temps i l'aplicació de la regla s'havia relaxat a la majoria de monestirs, que gaudien de massa riquesa.

žCluny: es diferenciava en tres aspectes: en la seva estructura organitzativa, en la prohibició de posar en lloguer terres per al seu ús en el sistema feudal, i en la seva execució de la litúrgia com a principal forma de treball.Els priors es reunien en Cluny un cop l'any per tractar dels temes administratius i exposar els seus informes.

ELS MONESTIRS


žU monestir és un tipus d’edifici d’hospedatge dels religiosos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo. L'edifici on viu aquest monjo solitari s'anomena ermità.

Els monestirs poden variar molt en grandària; des d'una petita llar que allotja només a un ermità o, en el cas de les comunitats, des d'un únic edifici d'habitatges per a dos o tres monjos o als complexos immensos d'habitatges, finques amb tallers per a, desenes o centenars de monjos o monges.

ž

Els castells



Un castell és una fortificació autocontinguda; servien  com a vivenda dels senyors feudals  i  la seva cort.
Molts es construïen amb fang, palissades i fosses; més tard es van construir amb pedres, maons de fang o tova.
Es van començar a construir el segle X.
Eren molt cars de construir i es necessitava el permís per almenar.